Evolució de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a les escoles

Com exposa Area (2002), “la integración de las tecnologías informáticas en los centros y aulas es un proceso que, con mayor o menor fortuna y con desigual ritmo, ha sido desarrollándose en las últimas décadas en todos los sistemas escolares de los países más avanzados”.

A finals dels anys setanta i vuitanta es comencen a incorporar al currículum assignatures relacionades amb la informàtica i es creen programes i plans oficials destinats a l’adquisició i dotació als centres d’equips educatius. A més, es constitueix  el projecte “Atenea” impulsat pel Ministeri d’Educació i Ciència, el qual va iniciar la incorporació de la tecnologia informàtica a les escoles. Encara que hi havia molta il·lusió per dur endavant aquesta renovació pedagògica, faltava l’adequació de recursos materials i econòmics.

Seguidament, amb la creació de la LOGSE, tots aquestos avanços dins el món de l’educació es varen estancar ja que els recursos econòmics que els finançaven varen descendir notablement.

Ara bé, al començament del segle XXI, es comencen a crear programes europeus que faciliten l’accés al treball i la integració social de grups desfavorits. A més, es crea un tipus d’ensenyança anomenat Elearning (2000), el qual promou l’accessibilitat a Internet des de cada aula i la formació del professorat davant les noves tecnologies. A partir d’aquest moment, els avanços tecnològics són cada cop més grans.

Esquema propi.

Després d’exposar l’evolució de la incorporació de les TIC a l’aula, m’agradaria fer una petita reflexió sobre la meva pròpia vivència en quant a aquestes. Certament, una de les coses que més m’està impactant al llarg de la meva vida són els avanços tecnològics que van sorgint dia a dia.

Des de que som petita, els ordinadors i les tecnologies en general han estat present a la meva vida diària. Als nou anys ja anava a l’aula d’ordinadors i interactuava amb els softwares educatius, els meus pares ja tenien mòbils i els dibuixos ja estaven presents en la televisió de casa meva.

En quant a la incorporació dels ordinadors a l’aula, a preescolar (educació infantil) encara no es feia ús d’aquests. La seva incorporació va ser a educació primària (9 anys) quan tota la classe ens dirigíem a l’aula d’ordinadors i interactuàvem amb el software educatiu.

Més tard, a secundària fèiem el mateix però en lloc de “jugar” amb el programari, els professors ens donaven unes preguntes i havíem de buscar la resposta a través de la xarxa. Un avanç que considero rellevant va ser la creació d’una optativa anomenada “L’aprenentatge de les TIC” (ara no recordo molt bé el títol). Jo no hi vaig anar però els meus companys hem contaven tot allò ja fèiem com per exemple, saber usar l’ordinador, cercar informació, etc.  

Quan vaig arribar a Batxillerat, vaig adonar-me d’una gran utilitat que pot tenir l’ordinador: la creació de presentacions Power Point. Això va ocórrer quan un ens va demanar que realitzéssim una presentació davant tota la classe. L’únic que ens fa dir era que havíem d’exposar el tema, sense esmentar l’ús del Power Point. Però, una companya va decidir usar-lo i va ser quan vaig entendre la finalitat d’aquest programa.

Encara que m’anava adonant de tot el que es podia fer amb l’ordinador, no ha estat fins ara a la carrera que he descobert el caire educatiu de tots els aparells que tenim al nostre abast. Penso que aquests poden ser de gran ajuda a l’hora d’ensenyar als infants un contingut. A més, com diuen Estívaliz Asorey Zorraquino i Jesús Gil Alejandre(2009): “La escuela, como agente educativo que es, debe utilizar todas estas Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) para formar y preparar a sus alumnos. Así, cuando llegue el momento de que estos se integren como miembros activos de la sociedad, tener la preparación sufi ciente, no sólo para incorporarse a ella, sino para ser capaces de modifi carla de forma positiva y crítica”.

Penso que ara és quan s’està intentant donar un ús educatiu a les TIC dins l’educació, és a dir, que encara que hi estiguessin present dins les escoles, la utilitat que se li donava era molt pobre (anar a la sala d’ordinadors i interactuar amb el software). En aquestos moments, s’està intentant transformar en instrument d’aprenentatge.