Les TIC en l'educació del segle XXI

Des de fa uns vint anys aproximadament la nostra societat ha anat canviant ja que s’està convertint en la societat de la informació, de forma que actualment ens divertim, aprenem i pensem de manera molt diferent.

Les persones ens adaptem al mitjà segons les nostres necessitats del moment i les noves tecnologies són una adaptació més per fer la nostra vida més còmode i accessible.

Si repassem la història, podem comprovar que hi ha hagut una sèrie de revolucions comunicatives que han transformat la realitat del ser humà (Jord Adell). En primer lloc, va sorgir el llenguatge oral per codificar el pensament mitjançant sons produïts per les cordes vocals i la laringe. Seguidament, la segona gran revolució va ser producte de la creació de signes gràfics (escriptura) per registrat la parla. En tercer lloc, va aparèixer la impremta per possibilitar la reproducció de textos en grans quantitats. Finalment, la quarta revolució, en la que estem immersos actualment, és la dels mitjans de elèctrics i la digitalització.

Foto pròpia

 

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Flecha.png

http://www.flickr.com/photos/denebinside/6476408983/

Fent menció a Manuel Area, aquest avalua la introducció de les tecnologies a la nostra societat com una Tercera Revolució Industrial, on hi ha una demanda de consum terciari, amb les conseqüències de l’esgotament de recursos materials.

Segons aquest autor, les TIC tenen tant avantatges com inconvenients. En quant als avantatges, aquestes permeten i faciliten major comunicació, rompen fronteres d’espai i temps, es pot accedir de casa a qualsevol tipus d’informació, millora l’eficàcia i qualitat dels serveis i és una nova forma d’activitat productiva. Fent referència als inconvenients, les tecnologies de la informació i la comunicació, obstaculitzen el progrés cap a un model social més democràtic, perilla la pèrdua de les senyes d’identitat culturals, sobredosis d’informació i el mal ús d’aquestes com a resposta dels interessos mercantils.

Ara bé, quins efectes estan tenint en educació?

Personalment, penso que encara que hi ha aspectes negatius (com amb quasi totes les coses), predominen els positius. Ara bé, per tal que aquestes afavoreixin l’aprenentatge és necessari la implicació tant dels professors com de les famílies i per tant, s’ha de començar a introduir un canvi de mentalitat on tota la comunitat educativa s’uneixi i faci de les TIC un nou mètode d’ensenyament.

Un dels aspectes necessaris per aquest canvi és el reciclatge  per part del professor durant els anys de la seva professió, és a dir, que s’han d’anar adaptant als canvis i introduir totes les oportunitats que tinguem al abast. Per tant, en primer lloc, i seguint a Jordi Adell, ha d’aprendre l’ús bàsic de la tecnologia (fase d’accés); seguidament, han d’anar introduint-les a les aules (fase d’adopció); després, les han d’integrar però augmentat la seva productivitat (fase d’adaptació); en quart lloc, han d’experimentar noves maneres de treballar didàcticament utilitzant la tecnologia (fase d’apropiació) i, finalment, l’han d’utilitzar d’una manera que ningú ho hagi fet abans (fase d’innovació).

Una vegada el mestre estigui implicat i hagi passat per totes les fases, els infants podran gaudir d’un aprenentatge diferent on la tecnologia es converteix en una ferramenta més per a l’aprenentatge.

Encara que això soni molt difícil d’aconseguir, després d’haver-me fet un usuari a Twitter i seguir a tots els professionals (Jordi Adell, Linda Castañeda, Fernando Trujillo, etc.), m’he adonat de la quantitat d’activitats que es poden fer amb els infants, inclòs amb els nens de zero a tres anys (que sempre pareix més difícil pel fet de ser més petits). Un exemple que m’agradaria compartir amb vosaltres és el següent:

http://www.youtube.com/watch?v=S9e0CPBovdM

Recomano a tots els meus companys de professió, que es facin un usuari a Twitter i que segueixin a tots aquells professionals ja que, encara que paregui que no, s’aprèn moltíssim, tant amb les seves aportacions com recomanacions.

Les possibilitats de les TIC per a la comunicació família i escola

Des de fa uns anys les tecnologies s’han anat introduint en les escoles ja que són un complement que pot ajudar molt a l’aprenentatge dels infants, tant per la motivació que causa com per tot el que es pot fer amb elles a les aules.

Ara bé, moltes vegades deixem de banda a les famílies en relació a aquest tema perquè des d’un principi pensem que el que faran serà rebutjar la nostra proposta sense apenes intentar-ho. A conseqüència d’això, actualment ens trobem a uns infants quasi dominadors de les xarxes i a unes famílies sense quasi cap tipus de coneixement sobre aquestes. Fet que provoca que molts infants realitzin accions que no són pròpies de la seva edat.

Per tant, que hem de fer el professorat?

Fotografia pròpia. Text extret de Fernando Trujillo.

En primer lloc, i seguint a Fernando Trujillo, hem de conèixer a les famílies per saber si saben com funciona el centre, si necessiten saber informació...Això ho podem saber a partir d’un qüestionari on hi ha d’haver preguntes vinculades amb les TIC. Així, sabrem els seus coneixements sobre aquestes.

Després, hem els hem d’informar sobre tot allò relatiu al projecte educatiu i al funcionament del centre. A més, hem de formar-les a partir de cursets, de aportacions de pàgines web a les quals hi poden accedir...

Finalment i com a eix principal hem de potenciar la participació i col·laboració i de totes les famílies a través de les tecnologies que tenim al nostre abast.

Però, perquè ho hem de potenciar?

Per el gran enriqueixement de la relació entre els pares i el tutor. De vegades, aquests només es veuen a les entrades i sortides dels nens, a les reunions trimestrals i en cas d’haver algun aconteixement enfront l’infant. Com a cas personal puc dir que la meva tieta únicament veu a la tutora del seu fill una vegada al trimestre ja que com hem diu ella “el meu fill no té cap problema a l’escola i pel que es veu sempre es porta bé”. Ara bé, en cas d’anunciar alguna sortida o reunió personal, el nen és el que porta una carta a la seva motxilla i fa com d’intermediari entre la seva mare i la seva mestra.

Jo hem pregunto: si aquesta mestra tingués un bloc (com per exemple el de l'escola Ernest Lluch) i un correu electrònic, la seva relació no seria mes estreta? D’aquesta manera, tindrien contacte més seguit i afavoriria a la seva comunicació que actualment és quasi nula. A més, al bloc podria anar penjant les pròximes sortides o alguna activitat puntual de la classe.

D’altra banda, durant les meves pràctiques a l’escoleta vaig sentir que moltes famílies tenien preocupacions en front a l’alimentació dels fills, a la manera de resoldre un conflicte amb ells, o com ho havien de fer amb l’eliminació del bolquer i així milions de preguntes. Penso que amb un fòrum on totes les famílies hi estiguen presents, la contestació de la mestra pot servir a tothom. Si bé és cert, hi ha vegades que moltes famílies tenen la mateixa preocupació. D’aquesta manera, tothom participa, col·labora i també pot afegir informació que a ella personalment li ha anat bé amb el seu  fill.

Per finalitzar, un aspecte que hem preocupa és que puguem deixar de banda a aquells infants i a aquelles famílies que no tinguin un ordinador o un telèfon a casa. Per tant, penso que l’escola hauria de donar un aula o un ordinador destinat als pares per tal que ells també tinguessin l’oportunitat de participar, col·laborar i participar en la xarxa. A més, i com he dit abans, les TIC són un complement, no hem d’oblidar la qualitat que tenen les reunions escolars en la relació família – escola. 

Evolució de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a les escoles

Com exposa Area (2002), “la integración de las tecnologías informáticas en los centros y aulas es un proceso que, con mayor o menor fortuna y con desigual ritmo, ha sido desarrollándose en las últimas décadas en todos los sistemas escolares de los países más avanzados”.

A finals dels anys setanta i vuitanta es comencen a incorporar al currículum assignatures relacionades amb la informàtica i es creen programes i plans oficials destinats a l’adquisició i dotació als centres d’equips educatius. A més, es constitueix  el projecte “Atenea” impulsat pel Ministeri d’Educació i Ciència, el qual va iniciar la incorporació de la tecnologia informàtica a les escoles. Encara que hi havia molta il·lusió per dur endavant aquesta renovació pedagògica, faltava l’adequació de recursos materials i econòmics.

Seguidament, amb la creació de la LOGSE, tots aquestos avanços dins el món de l’educació es varen estancar ja que els recursos econòmics que els finançaven varen descendir notablement.

Ara bé, al començament del segle XXI, es comencen a crear programes europeus que faciliten l’accés al treball i la integració social de grups desfavorits. A més, es crea un tipus d’ensenyança anomenat Elearning (2000), el qual promou l’accessibilitat a Internet des de cada aula i la formació del professorat davant les noves tecnologies. A partir d’aquest moment, els avanços tecnològics són cada cop més grans.

Esquema propi.

Després d’exposar l’evolució de la incorporació de les TIC a l’aula, m’agradaria fer una petita reflexió sobre la meva pròpia vivència en quant a aquestes. Certament, una de les coses que més m’està impactant al llarg de la meva vida són els avanços tecnològics que van sorgint dia a dia.

Des de que som petita, els ordinadors i les tecnologies en general han estat present a la meva vida diària. Als nou anys ja anava a l’aula d’ordinadors i interactuava amb els softwares educatius, els meus pares ja tenien mòbils i els dibuixos ja estaven presents en la televisió de casa meva.

En quant a la incorporació dels ordinadors a l’aula, a preescolar (educació infantil) encara no es feia ús d’aquests. La seva incorporació va ser a educació primària (9 anys) quan tota la classe ens dirigíem a l’aula d’ordinadors i interactuàvem amb el software educatiu.

Més tard, a secundària fèiem el mateix però en lloc de “jugar” amb el programari, els professors ens donaven unes preguntes i havíem de buscar la resposta a través de la xarxa. Un avanç que considero rellevant va ser la creació d’una optativa anomenada “L’aprenentatge de les TIC” (ara no recordo molt bé el títol). Jo no hi vaig anar però els meus companys hem contaven tot allò ja fèiem com per exemple, saber usar l’ordinador, cercar informació, etc.  

Quan vaig arribar a Batxillerat, vaig adonar-me d’una gran utilitat que pot tenir l’ordinador: la creació de presentacions Power Point. Això va ocórrer quan un ens va demanar que realitzéssim una presentació davant tota la classe. L’únic que ens fa dir era que havíem d’exposar el tema, sense esmentar l’ús del Power Point. Però, una companya va decidir usar-lo i va ser quan vaig entendre la finalitat d’aquest programa.

Encara que m’anava adonant de tot el que es podia fer amb l’ordinador, no ha estat fins ara a la carrera que he descobert el caire educatiu de tots els aparells que tenim al nostre abast. Penso que aquests poden ser de gran ajuda a l’hora d’ensenyar als infants un contingut. A més, com diuen Estívaliz Asorey Zorraquino i Jesús Gil Alejandre(2009): “La escuela, como agente educativo que es, debe utilizar todas estas Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) para formar y preparar a sus alumnos. Así, cuando llegue el momento de que estos se integren como miembros activos de la sociedad, tener la preparación sufi ciente, no sólo para incorporarse a ella, sino para ser capaces de modifi carla de forma positiva y crítica”.

Penso que ara és quan s’està intentant donar un ús educatiu a les TIC dins l’educació, és a dir, que encara que hi estiguessin present dins les escoles, la utilitat que se li donava era molt pobre (anar a la sala d’ordinadors i interactuar amb el software). En aquestos moments, s’està intentant transformar en instrument d’aprenentatge. 

Possibilitats i limitacions del software educatiu

Actualment, dins les aules d’Educació Infantil encara  no estan immerses del tot les TIC amb un objectiu educatiu, és a dir, se segueixen utilitzant com a eina per a l’avaluació i organització de l’aula. Però, el que sí podem trobar és que molts grups d’infants es dirigeixen a les aules d’ordinadors durant una estona per a què es vagin familiaritzant amb aquests aparells.

Ara bé, els mestres fan una selecció dels softwares per a què aquests tinguin un fi educatiu i no únicament lucratiu i d’entreteniment? Fent un anàlisi de l’ús dels softwares, m’he adonat que aquests tenen tant possibilitats com limitacions dins del món de l’educació. Alguns que he trobat són els següents:

Esquema propi.

Després de fer aquesta anàlisi hem ve al cap una reflexió, la qual l’hem posat en comú a classe i que penso que es mereix un lloc a aquesta entrada: aquests softwares no són més que una rèplica a l’ensenyament més tradicional? És a dir, “empeny l’elefant vermell” no és el mateix que “pinta de vermell l’elefant”? Personalment, penso que en aquests casos únicament el que estem provocant és que els nens facin el que diu l’activitat per tal de rebre el respectiu “molt bé” i no per tenir una motivació per aprendre, en aquest cas, els colors.

Molts dels meus companys varen dir que com a activitat per reforçar un coneixement que sí que portarien als nens a la sala d’ordinadors i els hi posarien el respectiu software però jo personalment, després d’haver set jo l’alumna i haver anat a l’hora d’ordinadors, no trobo que aquests softwares (estàtics, com pipo) provoquin un reforçament ni que ajudin a consolidar un aprenentatge. Jo recordo que anava allà per la motivació que hem causava usar l’ordinador (possibilitat del software) i no tant per recordar el que havia fet a la classe.

Ara bé, si bé és cert després d’haver fet el taller de pràctiques d’aquesta assignatura, penso que si nosaltres som els que realitzem el software sí que pot ajudar als nens a aprendre a través de les TIC ja que aquest sí que tindrà la seva corresponent guia didàctica i a més, els objectius plantejats seran els que nosaltres vulguem que es treballin a l’aula. Per tant, totes les limitacions que veiem anteriorment, potser desapareguin ja que serem nosaltres els que intentarem eliminar-les.

Per tal de fer-ne un adequat haurem de tenir en compte les necessitats evolutives dels nens (l’edat) i aquelles imatges que els puguen motivar més. També, haurem de tenir nocions dels programes per poder utilitzar-los adientment.

Per acabar, voldria dir que penso que un bon software creat per nosaltres pot ser un molt bon complement a l’hora d’aprendre. Així, aconseguirem que els nens estiguin motivats, concentrats i gaudiran d’aquesta activitat. També penso que fer-la en grup (en una pantalla digital) pot propiciar que els nens s’uneixin per tal de saber el resultat. 

Possibilitats dels ordinadors i les xarxes per a la transformació de l'educació

Un dels canvis més significatius que ha ocorregut durant els últims anys ha estat la introducció dels aparells electrònics a la nostra vida diària (el mòbil s’ha convertit en el nostre despertador, l’ordinador és el nostre diari i la tableta electrònica ha passat a ser el mitjà per llegir llibres, revistes, etc.). És per aquest motiu que els professionals de l’educació hem de proporcionar als infants mitjans per a què vagin coneixent els usos d’aquests aparells. Això, ho podem aconseguir donant-li una finalitat educativa i fent que d’aquesta manera, aprenguin a la vegada que van coneixent el funcionament d’aquests.

A les escoles, tant els ordinadors com les xarxes ja hi estan presents ja que són utilitzades per realitzar les llistes escolars, l’avaluació, algunes activitats, etc. Però, el que hem d’intentar és introduir-les a les aules de manera que siguin un complement en l’educació dels nens, per exemple, si estem estudiant els animals, una bona manera per a què vegin el seu comportament és posant un vídeo on es vegi a l’animal de forma real.

Un dels pilars per tal de fer una bona transformació és que el material que utilitzem sigui nostre per tal d’anar fent veure als nens que agafar informació d’altres persones no és correcte. Així doncs, propiciarem que ells siguin els encarregats de fer fotografies quan anem d’excursió o gravar un vídeo explicant un concepte. A més, una vegada feta la fotografia, la seva família la podrà veure a casa seva i l’infant tindrà il·lusió i ganes per tornar-ne a fer. Amb nens més petits, el que podem fer és que vagin coneixent els aparells.

                                                                   Foto pròpia.

Per un costat, una de les activitats que pot afavorir a aquesta transformació són les caseres dels tresors, les quals “consisteixen en una sèrie de preguntes i una llista de direccions de pàgines web de les que poden extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una gran pregunta, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits en el procés”. Penso que d’aquesta manera, hi haurà més aprenentatge ja que els nens tenen molta motivació cap a l’ús dels ordinadors.

 Per altra costat, el que no hem de pensar és que quants més aparells millor sinó que aquests siguin de qualitat. Per tal de que això succeeixi, hem d’ajudar als nens a utilitzar-los bé per tal que rebin allò que ens interessa a nosaltres, que vegin diferents informacions però que les sàpiguen contrastar. En resum, que “abordin el procés de formació i instrucció des d’altres perspectives”.

Uns dels aspectes que ens proporciona tant l’ordinador com les xarxes és poder compartir amb diferents persones allò que hem realitzat com un escrit, una fotografia, etc. Ara bé, hem d’anar amb atenció ja que hem de transmetre als infants allò que es pot pujar a la xarxa i allò.

Per finalitzar, m’agradaria dir que penso que les noves tecnologies poden proporcionar moltes ferramentes per als infants i que, sobretot, ells gaudiran del que fan, el qual penso que és el més important. Per tant, entre tots els professionals i futurs mestres hem d’intentar transformar l’educació i incorporar aquest mitjà dins les aules. 

Presentació

Hola, som na Paula Tur Marí i estic estudiant quart del grau d’Educació Infantil. Vaig decidir fer aquesta carrera i no una altra a partir d’unes pràctiques que vaig realitzar a una escoleta. Al moment que hem varen dir on volia fer-les (llibreria, despatx, escoleta...) vaig decidir fer-les a l’escoleta. L’experiència va ser tant enriquidora que a partir d’aquell moment vaig saber a què hem volia dedicar.

Aquests tres cursos m’han agradat molt i he aprés moltíssim de totes les assignatures. Aspectes amb els que mai havia pensat i que són indispensables per poder fer bé la meva pràctica educativa. Les assignatures que més m’han cridat l’atenció han estat les de psicologia així com també aquelles referides a les estratègies que hem de tenir en compte com per exemple no dir “No crideu!” cridant ja que ells copien el que nosaltres fem.

D’altra banda, després d’haver realitzat les meves pràctiques ja hem va quedar clar que el meu ofici seria ser mestra. L’ambient era molt polit i vaig aprendre moltíssim de les dues persones que estaven amb mi.

Respecte a aquesta assignatura, hem motiva molt pel fet de tractar aspectes relacionats amb la informàtica ja que des de ben petita m’ha agradat. De fet, fa dos anys era professora d’informàtica a una escola i la veritat que l’experiència va ser molt enriquidora. A més, després d’haver fet dues classes, encara m’agrada més ja que tot el que fem és molt interessant i he aprés coses que sempre m’havia plantejat de com fer-les com per exemple retallar una cara d’una fotografia o realitzar un conte. La sensació que tinc estant a l’aula és de divertiment ja que la gent experimenta i els resultats són increïbles.

Per acabar, dir que espero aprendre cada dia més i poder utilitzar-ho per treballar amb els meus futurs alumnes.

Fins aviat!