Les possibilitats de les TIC per a la comunicació família i escola

Des de fa uns anys les tecnologies s’han anat introduint en les escoles ja que són un complement que pot ajudar molt a l’aprenentatge dels infants, tant per la motivació que causa com per tot el que es pot fer amb elles a les aules.

Ara bé, moltes vegades deixem de banda a les famílies en relació a aquest tema perquè des d’un principi pensem que el que faran serà rebutjar la nostra proposta sense apenes intentar-ho. A conseqüència d’això, actualment ens trobem a uns infants quasi dominadors de les xarxes i a unes famílies sense quasi cap tipus de coneixement sobre aquestes. Fet que provoca que molts infants realitzin accions que no són pròpies de la seva edat.

Per tant, que hem de fer el professorat?

Fotografia pròpia. Text extret de Fernando Trujillo.

En primer lloc, i seguint a Fernando Trujillo, hem de conèixer a les famílies per saber si saben com funciona el centre, si necessiten saber informació...Això ho podem saber a partir d’un qüestionari on hi ha d’haver preguntes vinculades amb les TIC. Així, sabrem els seus coneixements sobre aquestes.

Després, hem els hem d’informar sobre tot allò relatiu al projecte educatiu i al funcionament del centre. A més, hem de formar-les a partir de cursets, de aportacions de pàgines web a les quals hi poden accedir...

Finalment i com a eix principal hem de potenciar la participació i col·laboració i de totes les famílies a través de les tecnologies que tenim al nostre abast.

Però, perquè ho hem de potenciar?

Per el gran enriqueixement de la relació entre els pares i el tutor. De vegades, aquests només es veuen a les entrades i sortides dels nens, a les reunions trimestrals i en cas d’haver algun aconteixement enfront l’infant. Com a cas personal puc dir que la meva tieta únicament veu a la tutora del seu fill una vegada al trimestre ja que com hem diu ella “el meu fill no té cap problema a l’escola i pel que es veu sempre es porta bé”. Ara bé, en cas d’anunciar alguna sortida o reunió personal, el nen és el que porta una carta a la seva motxilla i fa com d’intermediari entre la seva mare i la seva mestra.

Jo hem pregunto: si aquesta mestra tingués un bloc (com per exemple el de l'escola Ernest Lluch) i un correu electrònic, la seva relació no seria mes estreta? D’aquesta manera, tindrien contacte més seguit i afavoriria a la seva comunicació que actualment és quasi nula. A més, al bloc podria anar penjant les pròximes sortides o alguna activitat puntual de la classe.

D’altra banda, durant les meves pràctiques a l’escoleta vaig sentir que moltes famílies tenien preocupacions en front a l’alimentació dels fills, a la manera de resoldre un conflicte amb ells, o com ho havien de fer amb l’eliminació del bolquer i així milions de preguntes. Penso que amb un fòrum on totes les famílies hi estiguen presents, la contestació de la mestra pot servir a tothom. Si bé és cert, hi ha vegades que moltes famílies tenen la mateixa preocupació. D’aquesta manera, tothom participa, col·labora i també pot afegir informació que a ella personalment li ha anat bé amb el seu  fill.

Per finalitzar, un aspecte que hem preocupa és que puguem deixar de banda a aquells infants i a aquelles famílies que no tinguin un ordinador o un telèfon a casa. Per tant, penso que l’escola hauria de donar un aula o un ordinador destinat als pares per tal que ells també tinguessin l’oportunitat de participar, col·laborar i participar en la xarxa. A més, i com he dit abans, les TIC són un complement, no hem d’oblidar la qualitat que tenen les reunions escolars en la relació família – escola. 

Evolució de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a les escoles

Com exposa Area (2002), “la integración de las tecnologías informáticas en los centros y aulas es un proceso que, con mayor o menor fortuna y con desigual ritmo, ha sido desarrollándose en las últimas décadas en todos los sistemas escolares de los países más avanzados”.

A finals dels anys setanta i vuitanta es comencen a incorporar al currículum assignatures relacionades amb la informàtica i es creen programes i plans oficials destinats a l’adquisició i dotació als centres d’equips educatius. A més, es constitueix  el projecte “Atenea” impulsat pel Ministeri d’Educació i Ciència, el qual va iniciar la incorporació de la tecnologia informàtica a les escoles. Encara que hi havia molta il·lusió per dur endavant aquesta renovació pedagògica, faltava l’adequació de recursos materials i econòmics.

Seguidament, amb la creació de la LOGSE, tots aquestos avanços dins el món de l’educació es varen estancar ja que els recursos econòmics que els finançaven varen descendir notablement.

Ara bé, al començament del segle XXI, es comencen a crear programes europeus que faciliten l’accés al treball i la integració social de grups desfavorits. A més, es crea un tipus d’ensenyança anomenat Elearning (2000), el qual promou l’accessibilitat a Internet des de cada aula i la formació del professorat davant les noves tecnologies. A partir d’aquest moment, els avanços tecnològics són cada cop més grans.

Esquema propi.

Després d’exposar l’evolució de la incorporació de les TIC a l’aula, m’agradaria fer una petita reflexió sobre la meva pròpia vivència en quant a aquestes. Certament, una de les coses que més m’està impactant al llarg de la meva vida són els avanços tecnològics que van sorgint dia a dia.

Des de que som petita, els ordinadors i les tecnologies en general han estat present a la meva vida diària. Als nou anys ja anava a l’aula d’ordinadors i interactuava amb els softwares educatius, els meus pares ja tenien mòbils i els dibuixos ja estaven presents en la televisió de casa meva.

En quant a la incorporació dels ordinadors a l’aula, a preescolar (educació infantil) encara no es feia ús d’aquests. La seva incorporació va ser a educació primària (9 anys) quan tota la classe ens dirigíem a l’aula d’ordinadors i interactuàvem amb el software educatiu.

Més tard, a secundària fèiem el mateix però en lloc de “jugar” amb el programari, els professors ens donaven unes preguntes i havíem de buscar la resposta a través de la xarxa. Un avanç que considero rellevant va ser la creació d’una optativa anomenada “L’aprenentatge de les TIC” (ara no recordo molt bé el títol). Jo no hi vaig anar però els meus companys hem contaven tot allò ja fèiem com per exemple, saber usar l’ordinador, cercar informació, etc.  

Quan vaig arribar a Batxillerat, vaig adonar-me d’una gran utilitat que pot tenir l’ordinador: la creació de presentacions Power Point. Això va ocórrer quan un ens va demanar que realitzéssim una presentació davant tota la classe. L’únic que ens fa dir era que havíem d’exposar el tema, sense esmentar l’ús del Power Point. Però, una companya va decidir usar-lo i va ser quan vaig entendre la finalitat d’aquest programa.

Encara que m’anava adonant de tot el que es podia fer amb l’ordinador, no ha estat fins ara a la carrera que he descobert el caire educatiu de tots els aparells que tenim al nostre abast. Penso que aquests poden ser de gran ajuda a l’hora d’ensenyar als infants un contingut. A més, com diuen Estívaliz Asorey Zorraquino i Jesús Gil Alejandre(2009): “La escuela, como agente educativo que es, debe utilizar todas estas Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) para formar y preparar a sus alumnos. Así, cuando llegue el momento de que estos se integren como miembros activos de la sociedad, tener la preparación sufi ciente, no sólo para incorporarse a ella, sino para ser capaces de modifi carla de forma positiva y crítica”.

Penso que ara és quan s’està intentant donar un ús educatiu a les TIC dins l’educació, és a dir, que encara que hi estiguessin present dins les escoles, la utilitat que se li donava era molt pobre (anar a la sala d’ordinadors i interactuar amb el software). En aquestos moments, s’està intentant transformar en instrument d’aprenentatge. 

Possibilitats i limitacions del software educatiu

Actualment, dins les aules d’Educació Infantil encara  no estan immerses del tot les TIC amb un objectiu educatiu, és a dir, se segueixen utilitzant com a eina per a l’avaluació i organització de l’aula. Però, el que sí podem trobar és que molts grups d’infants es dirigeixen a les aules d’ordinadors durant una estona per a què es vagin familiaritzant amb aquests aparells.

Ara bé, els mestres fan una selecció dels softwares per a què aquests tinguin un fi educatiu i no únicament lucratiu i d’entreteniment? Fent un anàlisi de l’ús dels softwares, m’he adonat que aquests tenen tant possibilitats com limitacions dins del món de l’educació. Alguns que he trobat són els següents:

Esquema propi.

Després de fer aquesta anàlisi hem ve al cap una reflexió, la qual l’hem posat en comú a classe i que penso que es mereix un lloc a aquesta entrada: aquests softwares no són més que una rèplica a l’ensenyament més tradicional? És a dir, “empeny l’elefant vermell” no és el mateix que “pinta de vermell l’elefant”? Personalment, penso que en aquests casos únicament el que estem provocant és que els nens facin el que diu l’activitat per tal de rebre el respectiu “molt bé” i no per tenir una motivació per aprendre, en aquest cas, els colors.

Molts dels meus companys varen dir que com a activitat per reforçar un coneixement que sí que portarien als nens a la sala d’ordinadors i els hi posarien el respectiu software però jo personalment, després d’haver set jo l’alumna i haver anat a l’hora d’ordinadors, no trobo que aquests softwares (estàtics, com pipo) provoquin un reforçament ni que ajudin a consolidar un aprenentatge. Jo recordo que anava allà per la motivació que hem causava usar l’ordinador (possibilitat del software) i no tant per recordar el que havia fet a la classe.

Ara bé, si bé és cert després d’haver fet el taller de pràctiques d’aquesta assignatura, penso que si nosaltres som els que realitzem el software sí que pot ajudar als nens a aprendre a través de les TIC ja que aquest sí que tindrà la seva corresponent guia didàctica i a més, els objectius plantejats seran els que nosaltres vulguem que es treballin a l’aula. Per tant, totes les limitacions que veiem anteriorment, potser desapareguin ja que serem nosaltres els que intentarem eliminar-les.

Per tal de fer-ne un adequat haurem de tenir en compte les necessitats evolutives dels nens (l’edat) i aquelles imatges que els puguen motivar més. També, haurem de tenir nocions dels programes per poder utilitzar-los adientment.

Per acabar, voldria dir que penso que un bon software creat per nosaltres pot ser un molt bon complement a l’hora d’aprendre. Així, aconseguirem que els nens estiguin motivats, concentrats i gaudiran d’aquesta activitat. També penso que fer-la en grup (en una pantalla digital) pot propiciar que els nens s’uneixin per tal de saber el resultat.