Des de fa uns vint anys aproximadament la nostra
societat ha anat canviant ja que s’està convertint en la societat de la
informació, de forma que actualment ens divertim, aprenem i pensem de manera
molt diferent.
Les persones ens adaptem al mitjà segons les
nostres necessitats del moment i les noves tecnologies són una adaptació més
per fer la nostra vida més còmode i accessible.
Si repassem la història, podem comprovar que hi
ha hagut una sèrie de revolucions comunicatives que han transformat la realitat
del ser humà (Jord Adell). En primer lloc, va sorgir el llenguatge oral per codificar el pensament mitjançant sons produïts
per les cordes vocals i la laringe. Seguidament, la segona gran revolució va
ser producte de la creació de signes
gràfics (escriptura) per registrat la parla. En tercer lloc, va aparèixer
la impremta per possibilitar la
reproducció de textos en grans quantitats. Finalment, la quarta revolució, en
la que estem immersos actualment, és la dels mitjans de elèctrics i la digitalització.
 |
| Foto pròpia |
 |
| http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Flecha.png |
 |
| http://www.flickr.com/photos/denebinside/6476408983/ |
Fent menció a Manuel Area, aquest avalua la
introducció de les tecnologies a la nostra societat com una Tercera Revolució
Industrial, on hi ha una demanda de consum terciari, amb les conseqüències de
l’esgotament de recursos materials.
Segons aquest autor, les TIC tenen tant
avantatges com inconvenients. En quant als avantatges, aquestes permeten i
faciliten major comunicació, rompen fronteres d’espai i temps, es pot accedir
de casa a qualsevol tipus d’informació, millora l’eficàcia i qualitat dels
serveis i és una nova forma d’activitat productiva. Fent referència als
inconvenients, les tecnologies de la informació i la comunicació, obstaculitzen
el progrés cap a un model social més democràtic, perilla la pèrdua de les senyes
d’identitat culturals, sobredosis d’informació i el mal ús d’aquestes com a
resposta dels interessos mercantils.
Ara bé, quins efectes estan tenint en educació?
Personalment, penso que encara que hi ha aspectes
negatius (com amb quasi totes les coses), predominen els positius. Ara bé, per
tal que aquestes afavoreixin l’aprenentatge és necessari la implicació tant
dels professors com de les famílies i per tant, s’ha de començar a introduir un
canvi de mentalitat on tota la comunitat educativa s’uneixi i faci de les TIC
un nou mètode d’ensenyament.
Un dels aspectes necessaris per aquest canvi és
el reciclatge per part del professor
durant els anys de la seva professió, és a dir, que s’han d’anar adaptant als
canvis i introduir totes les oportunitats que tinguem al abast. Per tant, en
primer lloc, i seguint a Jordi Adell, ha d’aprendre l’ús bàsic de la tecnologia
(fase d’accés); seguidament, han d’anar introduint-les a les aules (fase
d’adopció); després, les han d’integrar però augmentat la seva productivitat
(fase d’adaptació); en quart lloc, han d’experimentar noves maneres de
treballar didàcticament utilitzant la tecnologia (fase d’apropiació) i,
finalment, l’han d’utilitzar d’una manera que ningú ho hagi fet abans (fase
d’innovació).
Una vegada el mestre estigui implicat i hagi
passat per totes les fases, els infants podran gaudir d’un aprenentatge
diferent on la tecnologia es converteix en una ferramenta més per a
l’aprenentatge.
Encara que això soni molt difícil d’aconseguir,
després d’haver-me fet un usuari a Twitter i seguir a tots els professionals
(Jordi Adell, Linda Castañeda, Fernando Trujillo, etc.), m’he adonat de la
quantitat d’activitats que es poden fer amb els infants, inclòs amb els nens de
zero a tres anys (que sempre pareix més difícil pel fet de ser més petits). Un
exemple que m’agradaria compartir amb vosaltres és el següent:
Recomano a tots els meus companys de professió,
que es facin un usuari a Twitter i que segueixin a tots aquells professionals
ja que, encara que paregui que no, s’aprèn moltíssim, tant amb les seves
aportacions com recomanacions.
